Els equips espanyols a la Lliga de Campions

El Málaga ha debutat a la Lliga de Campions de la millor manera.

El Málaga de Manuel Pellegrini ha debutat a la Lliga de Campions de forma immillorable, necessitant tan sols quatre jornades per classificar-se pels vuitens de final. Lluny de notar la seva condició d’equip primerenc, els andalusos s’han convertit en una de les revelacions del torneig i amenacen de trencar el protagonisme que Barça i Real Madrid centren quasi exclusivament com a representants de la Lliga espanyola a la competició.  La bona actuació dels andalusos serveix per donar visibilitat als ‘altres’ equips de la Lliga espanyola i dóna peu a repassar les actuacions històriques dels seus representants al llarg dels més de 50 anys de vida de la competició.

Silenci, juga Valerón

Valerón juga al Deportivo des de la temporada 2000/01.

De tant en tant, els aficionats al futbol tenim la sort de gaudir de l’aparició de futbolistes diferents, d’aquells que, com se sol dir, valen el preu que costa l’entrada. Juan Carlos Valerón (Arguineguín, Gran Canaria, 1975) és un clar exemple d’aquest tipus de futbolista únic. Als 37 anys, Valerón segueix jugant al Deportivo, el que s’ha acabat convertint en l’equip de la seva vida. Malgrat que el gloriós ‘Superdepor’ ja fa temps que ha passat a la història, els seguidors de l’equip d’A Coruña tenen la sort de seguir veient cada quinze dies un dels futbolistes espanyols més talentosos de les últimes dècades.

Aquest any sí?

Falcao és el nou ídol de l'afició matalassera.

Aquest any sí? I no, no parlo del Barça, que afortunadament pels culers ja ha deixat aquesta frase enrera des de fa unes quantes temporades. Parlo de l’Atlético de Madrid, conegut popularment com el ‘Pupas’ per la seva mala sort (i gestió?) endèmica. Després d’un estiu molt mogut, els matalassers han començat una temporada en la que de nou somien repetir èxits passats. Si bé és cert que la Lliga Europa i la Supercopa d’Europa guanyades el 2010 van donar un cert respir a la impaciència dels aficionats, també ho és que des del seu retorn a Primera (després dels “dos añitos en el infierno”), l’Atlético no ha acabat de trobar l’estabilitat.

Una altra lliga de dos (1a part)

Barça i Real Madrid tornen a ser els únics candidats al títol.

Finals d’agost. Hora de que torni la Lliga espanyola i ganes de començar la temporada, com a mínim per part dels aficionats. Perquè, de moment, la vaga de jugadors de Primera i Segona Divisió convocada per l’AFE ha deixat en ‘stand by’ l’inici de la Lliga 2011-2012. Una temporada que no sembla que a nivell competitiu hagi d’aportar massa canvi. De fet, seria una sorpresa immensa que el títol no se l’emportés el Barça o el Real Madrid. La novetat més destacada és el salt de qualitat del Málaga dels petrodòlars, que competirà per entrar, com a mínim, al segon esglaó del futbol espanyol. Per sota, hi haurà batalla per assegurar la zona tranquila i no baixar a la categoria de plata. La situació econòmica de bona part dels equips és crítica. Una situació que no canviarà fins que el futbol espanyol aprengui a no estirar més el braç que la màniga i fins que el pastís dels drets televisius es reparteixi de manera més equitativa.

Equips d’infància (III): L’Atlètic de Madrid del ‘doblete’

L'Atlètic de Madrid va guanyar la Lliga i la Copa del Rei amb contundència.

Al futbol espanyol l’equip amb més fama de desafortunat i de fer patir més els seus seguidors és, sens dubte, l’Atlètic de Madrid, per alguna cosa l’hi diuen el ‘Pupas’. Una fama que en les últimes dècades s’ha traduit en una important irregularitat i un constant ball d’entrenadors, especialment en l’època de Jesús Gil com a president. Durant la seva presidència, però, el popular ‘Atleti’ va viure un dels millors moments de la seva història, la consecució del ‘doblete’ la temporada 1995/96 amb la victòria a la Lliga i a la Copa del Rei. Fins l’Europa League de la temporada passada, el ‘doblete’ era l’última alegria en forma de títols pels aficionats matalassers.