De Zubizarreta a Valdés (II)

Posted: 20 gener 2013 in Barça
Tags: , ,

Segueix de “De Zubizarreta a Valdés (I)”

Richard Dutruel va arribar al Barça procedent del Celta.

Ruud Hesp, que havia estat l’amo i senyor de la porteria blaugrana durant les dues primeres temporades de Van Gaal com a entrenador, va perdre aquesta condició la temporada 1999/00. Tot i ser titular en la majoria de partits, Van Gaal va confiar en molts partits en Francesc Arnau, que aquell curs va pujar definitivament al primer equip tot i que ja havia debutat de forma esporàdica uns anys abans. Arnau va fer algunes bones actuacions però no va aconseguir fer-se amb la titularitat en una temporada estranya i molt convulsa que va acabar amb la sortida de Van Gaal, Núñez i el fitxatge de Figo pel Real Madrid.

Aquell mogut estiu, Hesp va abandonar el Barça per tornar a Holanda. Abans de marxar, Van Gaal i Núñez ja havien lligat el fitxatge de Richard Dutruel per substituir-lo. El porter francès, que va arribar amb la carta de llibertat, venia de fer unes bones temporades en un Celta que s’havia començat a acostumar a jugar competicions europees. A Dutruel, però, se li va fer massa gran la porteria del Camp Nou. Tot i això, va ser titular en les primeres jornades de Lliga fins que es va lesionar. Una lesió que va coincidir també amb la baixa d’Arnau, que era el porter suplent. Això va obligar a Serra Ferrer a fer debutar un jove José Manuel Reina. El fill del també exporter blaugrana va acabar el curs havent disputat 33 partits però va perdre la titularitat en la recta final, quan Carles Rexach, que havia substituit a Serra Ferrer va apostar per Dutruel.

Rexach va quedar-se per ser l’entrenador durant la temporada 2001/02. Joan Gaspart havia fet saltar la banca amb els multimilionaris fitxatges de Saviola, Geovanni, Rochemback i Christanval. També va arribar el porter argentí Roberto Bonano, procedent de River Plate, i Arnau va fitxar pel Málaga. Bonano va fer partits destacables i va ser titular la majoria de partits, tot i que Pepe Reina també va disposar de força minuts aquella temporada.

Robert Enke es va suïcidar l'any 2009.

Robert Enke es va suïcidar l’any 2009.

La campanya 2002/03 va començar amb el retorn de Van Gaal a la banqueta. Aquell estiu Reina va marxar al Vila-real i Dutruel a l’Alavés. L’entrenador holandès comptava a la porteria amb Bonano i el malaurat Robert Enke, que havia arribat procedent del Benfica amb la carta de llibertat. Però Van Gaal no acabava de confiar ni en l’un ni en l’altre i va donar la gran sopresa fent debutar a la primera jornada de Lliga al llavors porter del filial, Víctor Valdés. Amb un estil contundent però excessivament agressiu, Valdés va ser titular durant les primeres jornades fins que Van Gaal va decidir tornar-lo a baixar al Barça B. És llavors quan es va produir el famós episodi en el qual Valdés es va negar a retornar al filial i Van Gaal va estar a punt de fer-lo fora del club. Roberto Bonano va ser qui va ocupar la porteria durant la major part de la temporada. Per la seva banda, Enke va ser condemnat després d’una mala actuació en l’eliminació de la Copa del Rei davant el Novelda de Segona Divisió B. L’alemany només va tornar a jugar 20 minuts més en un partit en el que Bonano va ser expulsat. A finals de temporada, amb Radomir Antic d’entrenador, Víctor Valdés va tornar al primer equip i a la titularitat en els darrers partits.

La temporada va acabar amb les eleccions a la presidència que va guanyar la candidatura renovadora encapçalada per Joan Laporta. Precisament, el primer fitxatge de la nova directiva va ser un porter, el turc Rüstü Reçber. Procedent del Fenerbahçe, Rüstü s’havia donat a conèixer un any abans gràcies a la seva notable actuació en el Mundial 2002, en què Turquia va quedar en tercera posició. L’arribada de Rüstü va suposar la marxa d’Enke al Tenerife i la marginació de Bonano, que va ser apartat de l’equip per Frank Rijkaard. A priori semblava que el tècnic holandès apostaria per Rüstü com a titular. Però Rijkaard va decidir col·locar a Víctor Valdés sota els pals. I el de L’Hospitalet va respondre positivament a la confiança de Rijkaard. Per la seva banda, a Rüstü li va jugar en contra la seva condició d’extracomunitari, cosa que va fer que Albert Jorquera, fins llavors porter del Barça B, li passés per davant quan Valdés no estava disponible.

Des de la temporada 2003/04 que Víctor Valdés no ha deixat anar la titularitat de la porteria del Camp Nou. Des de la marxa de Rüstü l’estiu del 2004, tan sols ha tingut a dos porters al costat, Albert Jorquera, primer, i José Manuel Pinto, des de la temporada 2007/08. Els dos sempre amb el cartell de suplent i disposant de minuts tan sols a la Copa del Rei. Contra tot pronòstic, Pinto pot acabar sobrevivint a Víctor Valdés. La gran pregunta és qui l’acompanyarà quan Valdés marxi del Barça.

Comentaris
  1. […] De Zubizarreta a Valdés (II) […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s