Selecció catalana: Nivell de Mundial

La selecció catalana, una mica més a prop?

Després de molts anys de debat, les reivindicacions a favor de les seleccions catalanes semblen estar més a prop que mai si Catalunya segueix endavant cap a la consecució d’un Estat. En aquest cas, es trencarien automàticament totes les barreres que fins ara impedeixen fer realitat que Catalunya pugui competir oficialment en tots els esports. Evidentment, l’atenció estaria centrada en el futbol. I en aquest esport ja sabem que de la teoria a la pràctica hi ha un abisme però el cert és que nom per nom, el nivell de la selecció catalana de futbol seria per ser un equip fix de Mundials i Eurocopes.

Futur il·lusionant a Bèlgica

Eden Hazard, l’estrella de la nova generació de futbolistes belgues.

Un subcampionat europeu, una quarta plaça al Mundial i un or olímpic l’any 1920. Aquests són els millors resultats aconseguits a la història per la selecció belga de futbol. Històricament, Bèlgica havia participat regularment a les successives edicions de l’Eurocopa i el Mundial. Va viure els seus millors moments a les dècades dels 70 i 80, amb bons jugadors com ara Jean-Marie Pfaff, Enzo Scifo, Michel Preud’homme o Luc Nilis. Però en els darrers anys, la selecció belga ha desaparegut del panorama internacional i l’última gran competició que va disputar va ser el Mundial del 2002. Per canviar aquesta tendència, sembla que ha sorgit una nova i jove generació de jugadors amb grans aspiracions.

Mundial olímpic

Ryan Giggs, un dels protagonistes de Londres 2012.

Arriben els Jocs Olímpics de Londres i arriba la competició olímpica de futbol, un torneig que tot i representar l’esport rei sol passar per aquesta cita sense fer massa soroll. Això és degut a la norma que obliga a que les seleccions estiguin formades per futbolistes d’edat sub-23 (amb l’excepció de tres places opcionals reservades per a jugadors més veterans). El torneig olímpic, doncs, acaba sent una espècie de Mundial sub-23 on poden lluïr les futures estrelles del futbol mundial. I a Londres, aquesta brillantor de joves astres promet molt. Seria molt exagerat equiparar el nivell al que té un Mundial de futbol, però també és cert que es presenta un torneig que disputaran  molts jugadors ja consolidats en la primera línia del futbol internacional.

L’Eurocopa de tots els campions

Alemanya va guanyar la seva tercera Eurocopa el 1996.

Divendres 8 de juny comença a Polònia i Ucraïna l’Eurocopa de seleccions, la catorzena edició des que aquesta competició es va crear el 1960. Aquell primer torneig el va guanyar l’extinta URSS, amb el mític Lev Yashin, conegut com l'”Aranya Negra”. Des de la primera edició (i comptant la URSS) nou seleccions  han aconseguit guanyar l’Eurocopa. Aquest 2012 totes elles seran presents entre les setze participants. Totes optaran a sumar novament aquest títol al seu palmarès.

Un projecte estancat

La selecció catalana ha jugat 19 partits en els darrers 14 anys.

El desembre de 1997, l’Estadi Olímpic Lluís Companys va acollir el Catalunya-Bulgària. Es tracta del primer partit de l’etapa més contemporànea de la selecció catalana de futbol. Amb aquest primer partit i els que el van seguir, va revifar la il·lusió per aconseguir la oficialitat de les seleccions catalanes. En aquell moment, semblava que s’iniciava un projecte que havia de créixer dia a dia fins arribar a l’objectiu desitjat. 14 anys després, aquesta oficialitat es veu molt lluny encara i la il·lusió per aconseguir-la ha anat minvant amb el temps.

Les quatre últimes places per a l’Eurocopa 2012

Dzeko serà l'amenaça de Cristiano Ronaldo.

Ja es coneixen els emparellament que decidiran quines són les quatre seleccions que s’uneixen a les dotze classificades per disputar l’Eurocopa 2012, organitzada conjuntament per Polònia i Ucraïna. El sorteig entre els vuit països aspirants ha quedat de la següent manera: Bòsnia-Portugal, Turquia-Croàcia, República Txeca-Montenegro, Estònia-Irlanda.

Andorra: 71 partits i 1 victòria

Visió de l'Estadi Comunal a Andorra la Vella.

Andorra, a part d’estacions d’esquí i perfumeries, també té una selecció de futbol. Encara que no se’n parli gaire, la selecció andorrana existeix oficialment des de 1996, quan va ser reconeguda per la UEFA i per la FIFA. Aquell any ja va jugar el seu primer partit amistós davant Estònia, contra qui va perdre per 1-6, un resultat que indicava quin era el camí que li esperava al ‘país dels Pirineus’ en la seva nova etapa com a selecció futbolística de ple dret. Dos anys després debutaria en partit oficial a Armènia, perdent per 3-1 en la primera jornada de la fase de classificació de l’Eurocopa del 2000.

La nova Alemanya

Joachim Löw és el seleccionador d'aquesta nova Alemanya.

“El futbol és un esport on juguen ‘onze contra onze i al final sempre guanyen els alemanys”. Aquesta és la famosa frase de l’exfutbolista anglès Gary Lineker que tant bé il·lustra el gran nivell de competitivitat que tradicionalment ha tingut la selecció d’Alemanya en els grans torneigs internacionals. Durant anys va ser molt freqüent veure la samarreta de la ‘Maanschaft’ a l’esglaó més alt del podi i això li va significar 3 mundials i 3 eurocopes al país germànic. L’últim títol guanyat, però, és l’Eurocopa del 1996. Això i el fet de que durant els darrers anys no hagin sortit jugadors tant destacats com els d’èpoques anteriors (Beckenbauer, Rummenigge, Völler, Mätthaus,…) ha suposat que el nom d’Alemanya es deixés de tenir en compte com una d’aquelles poques seleccions que sempre són les clares favorites.