De Zubizarreta a Valdés (II)

Segueix de “De Zubizarreta a Valdés (I)”

Richard Dutruel va arribar al Barça procedent del Celta.

Ruud Hesp, que havia estat l’amo i senyor de la porteria blaugrana durant les dues primeres temporades de Van Gaal com a entrenador, va perdre aquesta condició la temporada 1999/00. Tot i ser titular en la majoria de partits, Van Gaal va confiar en molts partits en Francesc Arnau, que aquell curs va pujar definitivament al primer equip tot i que ja havia debutat de forma esporàdica uns anys abans. Arnau va fer algunes bones actuacions però no va aconseguir fer-se amb la titularitat en una temporada estranya i molt convulsa que va acabar amb la sortida de Van Gaal, Núñez i el fitxatge de Figo pel Real Madrid.

De Zubizarreta a Valdés (I)

Vítor Baía no va aconseguir triomfar al Barça.

Sorprenent a tothom, Víctor Valdés ha anunciat que no continuarà al Barça més enllà de l’estiu del 2014. D’aquesta manera, el club blaugrana perdrà un dels millors porters que ha tingut en la seva més que centenària història. La marxa de Valdés obligarà al Barça a trobar un porter que pugui substituir amb garanties al de L’Hospitalet i que sigui capaç de marcar una nova era sota els pals de la porteria local del Camp Nou. L’encarregat de buscar aquest nou porter serà Andoni Zubizarreta. El basc és, precisament, l’últim gran porter que va tenir el Barça abans que Valdés. El repte de Zubi és que no es repeteixi la situació que es va produir quan ell va abandonar el club l’any 1994. Aleshores, la porteria culé va començar un període d’inestabilitat que es va perllongar fins el 2003, any en el qual Valdés va fer seva definitivament la porta blaugrana.

Què se n’ha fet de… Babangida

Parlar de joves promeses estrellades és fer-ho d’Haruna Babangida, aquell adolescent nigerià que semblava que havia de marcar una època al Barça i que més d’una dècada després ha convertit la seva carrera professional en un autèntic viatge amunt i avall del continent europeu. Babangida es va fer famós l’estiu del 1998, quan Louis Van Gaal el va convocar per l’stage de pretemporada a Holanda. Amb només 16 anys, el jove va destacar en uns quants amistosos i els diaris esportius el van convertir ràpidament en objecte de portada de l’avorrida època estival. Haruna Babangida, germà del jugador de l’Ajax Tijani Babangida, era considerat llavors com un habilidós i ràpid extrem dret amb un gran marge de progressió per endavant.

Què se n’ha fet de… Nano

Nano va ser el blaugrana més jove a debutar a Primera.

Després d’una primera entrada sobre Okunowo, la secció ‘Què se n’ha fet’ torna a mostrar un jugador format a La Masia i que no ha tingut un destí tan exitós com el dels Messi, Puyol, Xavi, Valdés, etc. El protagonista d’aquest segon capítol és Fernando Macedo da Silva, conegut popularment com Nano, aquell extrem esquerre que apuntava molt amunt i que va debutar al primer equip del Barça de la mà de Louis Van Gaal. Com passa sovint en el futbol, les prediccions sobre una carrera brillant van resultar errònies i, fins el moment, el futbolista gallec no ha pogut respondre a les grans expectatives creades.

Què se n’ha fet de… Samuel Okunowo

Samuel Okunowo, un futbolista sense sort.

Reprenc amb aquesta entrada una secció del Ras i curt, mític programa de ràdio UPF que fèiem amb uns quants companys de carrera. La primera edició d’aquest “Què se n’ha fet” és per Samuel Okunowo, un jugador que del no res es va convertir en titular al primer equip del Barça durant l’època de Louis Van Gaal. Tan ràpid com l’ascens va ser la caiguda. El nigerià tan sols va jugar 14 partits al Barça, club que va abandonar per seguir una intermitent i complicadíssima carrera esportiva que l’ha portat a recórrer mig món en equips cada vegada més insòlits.

Equips d’infància (II): L’Ajax de Van Gaal

L'Ajax va alçar-se com a campió d'Europa el 1995 davant el Milan.

Un dels equips més exitosos i recordats de la dècada dels 90 va ser l’Ajax de Louis Van Gaal. Sota el comandament del rígid entrenador holandès i de la mà d’una generació de joves futbolistes amb molta projecció, el club d’Amsterdam va reviure els èxits del cèlebre Ajax de Cruyff dels 70. D’aquell equip recordo els partits que feien pel Canal 33 el diumenge a la tarda i que ens servien per veure un futbol atrevit i ofensiu, amb un entrenador del qual ja es parlava com a futurible blaugrana i amb un grapat de  jugadors que, encara sense saber-ho, veuríem jugar al Camp Nou al cap de pocs anys.