Silenci, juga Valerón

Posted: 19 Octubre 2012 in Futbol espanyol
Tags: ,

Valerón juga al Deportivo des de la temporada 2000/01.

De tant en tant, els aficionats al futbol tenim la sort de gaudir de l’aparició de futbolistes diferents, d’aquells que, com se sol dir, valen el preu que costa l’entrada. Juan Carlos Valerón (Arguineguín, Gran Canaria, 1975) és un clar exemple d’aquest tipus de futbolista únic. Als 37 anys, Valerón segueix jugant al Deportivo, el que s’ha acabat convertint en l’equip de la seva vida. Malgrat que el gloriós ‘Superdepor’ ja fa temps que ha passat a la història, els seguidors de l’equip d’A Coruña tenen la sort de seguir veient cada quinze dies un dels futbolistes espanyols més talentosos de les últimes dècades.

Juan Carlos Valerón va començar la seva carrera professional a la UD Las Palmas de la seva illa natal. Tan sols una temporada a Segona Divisió ja va servir per cridar l’atenció dels equips de la màxima categoria. Va ser el Mallorca qui el va fer debutar a Primera la temporada 1997/98. A ses Illes, Valerón es va destapar ja com un mitjapunta amb una visió de joc privilegiada i una gran facilitat per trencar les defenses rivals amb assistències d’aquelles que només poden veure uns pocs escollits. La bona temporada a Mallorca li va servir per fer un pas més i fitxar per l’Atlético de Madrid. Durant l’etapa a l’equip ‘colchonero’, Valerón va viure coses positives, com ara el debut a la selecció espanyola, però va patir també la inestabilitat d’un conjunt que la temporada 1999/00 acabaria baixant a l’infern de Segona Divisió.

Amb el descens a Segona, Valerón va abandonar el Vicente Calderón per unir-se a un Deportivo que tot just acabava de guanyar la primera lliga de la seva història. Malgrat que li va costar fer-se amb un lloc a l’equip titular, degut a la competència amb el brasiler Djalminha, aquells anys van ser els millors del jugador conegut també com “el mago de Arguineguín”. Es va fer un fix a la selecció espanyola, amb qui va acabar jugant 46 partits i disputant el Mundial del 2002 i les Eurocopes del 2000 i el 2004. Però, sobretot, va participar com a actor protagonista en aquell Deportivo que any rere any era un equip fix a la Lliga de Campions, amb exhibicions com un 4-0 al Milan en una edició en la qual els gallecs es van quedar a les portes de la final, perdent a les ‘semis’ davant el Porto de José Mourinho. Valerón va ser també titular el dia del ‘Centenariazo’, en la recordada final de Copa del Rei que el Deportivo va guanyar al Real Madrid al Santiago Bernabéu.

Aquell gran Deportivo, però, es va anar apagant quan es va deixar de rajar l’aixeta dels diners i Lendoiro va imposar una economia molt més austera. Per la seva banda, Valerón es va passar quasi dues temporades en blanc degut a una greu lesió de la qual va recaure just després de la primera reaparició. La temporada 2008/09, el canari va tornar a acumular minuts i, tot i que amb la lesió i els anys, havia perdut velocitat i físic, va demostrar que seguia conservant allò que el fa especial. Des de llavors, ha seguit sent un jugador important pel Deportivo, sent fins i tot una peça clau en el curs 2011/12, quan l’equip va jugarr a Segona.

Valerón es avui dia una barreja entre un gran jugador de 37 anys que conserva el seu talent únic i l’últim símbol d’un equip històric, juntament amb el seu company Manuel Pablo, també canari. Mentre segueixi jugant tindrà el mèrit de ser respectat i ovacionat no només per l’afició del seu equip sinó també per la dels rivals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s