Equips d’infància (III): L’Atlètic de Madrid del ‘doblete’

Posted: 9 Febrer 2011 in Equips d'infància, Futbol clàssic, Futbol espanyol
Tags:

L'Atlètic de Madrid va guanyar la Lliga i la Copa del Rei amb contundència.

Al futbol espanyol l’equip amb més fama de desafortunat i de fer patir més els seus seguidors és, sens dubte, l’Atlètic de Madrid, per alguna cosa l’hi diuen el ‘Pupas’. Una fama que en les últimes dècades s’ha traduit en una important irregularitat i un constant ball d’entrenadors, especialment en l’època de Jesús Gil com a president. Durant la seva presidència, però, el popular ‘Atleti’ va viure un dels millors moments de la seva història, la consecució del ‘doblete’ la temporada 1995/96 amb la victòria a la Lliga i a la Copa del Rei. Fins l’Europa League de la temporada passada, el ‘doblete’ era l’última alegria en forma de títols pels aficionats matalassers.

A part del mèrit de guanyar els dos títols, el ‘doblete’ va impactar perquè va arribar de cop, va sorprendre a tothom. I és que venia precedit d’un parell de temporades nefastes en les que l’equip havia quedat en posicions de la mitja taula cap a baix. Dues temporades en les que la banqueta del Vicente Calderón havia vist passar fins a un total de 10 entrenadors! (6 a la 1993/94 i 4 a la 1994/95). A més a més, l’última Lliga s’havia aconseguit el 1977.

Amb aquests precedents els seguidors de l’Atlètic no les tenien totes quan Jesús Gil va contractar Radomir Antic per encapçalar el seu enèssim projecte. El tècnic serbi venia de l’Oviedo, on havia fet una meritòria temporada, i destacava pel seu passat com a entrenador del gran rival, el Real Madrid, club en el que havia estat destituit la temporada 1991/92 tot i que l’equip anava líder destacat. L’arribada d’Antic a l’Atlètic va resultar una benedicció per un equip que es va posar líder de la taula de la Lliga ben aviat i va ocupar el liderat durant 40 de les 42 jornades del campionat. Per insistència d’Antic, aquell any també va arribar a l’equip Milinko Pantic, un mitjapunta serbi que aixecava dubtes perquè tenia ja 29 anys i procedia del futbol grec. Ràpidament, però, els dubtes es van dissipar i Pantic es va convertir en un dels grans ídols de l’afició del Calderón. Encara avui dia ho és. Amb la seva gran habilitat a pilota parada, Pantic va comandar l’equip per guanyar Lliga i Copa.

Però Pantic no estava sol en aquell equip, que comptava amb jugadors de nivell. A la porteria, Molina, que acabava d’aterrar procedent de l’Albacete i va començar tant bé la seva etapa com a matalasser que va aconseguir guanyar el premi Zamora. Davant seu, la defensa estava formada pels experimentats Toni i Solozábal, pel català Delfí Geli i pel jove Santi Denia. Al mig del camp, dos centrecampistes difícils de superar. El tarragoní Joan Vizcaíno i el contundent Diego Simeone, que aportava caràcter i competitivitat a l’equip. En la vessant ofensiva del mig del camp, l’esmentat Pantic i José Luis Caminero, un dels millors centrecampistes espanyols de la dècada dels 90. I a davant de tot hi havia l’andalús Kiko, que com a segon punta aportava la seva gran classe i creativitat, i el búlgar Lubo Penev, que en la seva única temporada com a jugador de l’Atlètic aconseguiria els dos títols en joc. També va ser el màxim golejador a la Lliga d’aquell equip, amb 16 gols. Però, l’Atlètic del ‘doblete’ es va caracteritzar, precisament, per repartir els gols entre força jugadors (Penev 16, Simeone 12, Kiko 11, Pantic 10, Caminero 9,…).

L’Atlètic va guanyar la Lliga davant de la relativa oposició del València, que va quedar segon, i del Barça, que es va mostrar força feble en l’última temporada de Cruyff a la banqueta. Contra el Barça va arribar també la victòria a la Copa del Rei, que faria històrica aquella temporada. En una final disputada a La Romareda, l’Atlètic es va imposar per 1-0 gràcies a una rematada de cap de Pantic.

L’èxit va marxar tan ràpid com havia arribat. La temporada següent, el conjunt d’Antic no va poder tornar a mostrar el mateix nivell de joc i quedaria cinquè. A partir d’aquí, l’Atlètic aniria caient a poc a poc fins a baixar a l’infern de Segona divisió l’any 2000.

 

Comentaris
  1. Axel escrigué:

    Milinko Pantic, quin grande!!!Ara bé, pensem un moment. Molina es va quedar amb només un ou, Caminero detingut per traficar drogues, Gil i Gil busca’l, caminero amb els dos turmells trencats,…en definitiva, van gastar tota la sort sobre el camp!jajaja!

  2. Axel escrigué:

    El segon caminero, era ‘Kiko’!

    • talkene escrigué:

      Què dius? Això del Caminero no ho sabia… L’Antic tampoc no sé si ha tingut massa sort des de llavors, no crec que hagi tornat a guanyar res.

  3. oriol escrigué:

    boníssim això del Caminero, tampoc ho sabia.
    molta tècnica i mandangues però es va acabar passant de la ratlla…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s