Un projecte estancat

Posted: 29 Desembre 2011 in Futbol català
Tags: ,

La selecció catalana ha jugat 19 partits en els darrers 14 anys.

El desembre de 1997, l’Estadi Olímpic Lluís Companys va acollir el Catalunya-Bulgària. Es tracta del primer partit de l’etapa més contemporànea de la selecció catalana de futbol. Amb aquest primer partit i els que el van seguir, va revifar la il·lusió per aconseguir la oficialitat de les seleccions catalanes. En aquell moment, semblava que s’iniciava un projecte que havia de créixer dia a dia fins arribar a l’objectiu desitjat. 14 anys després, aquesta oficialitat es veu molt lluny encara i la il·lusió per aconseguir-la ha anat minvant amb el temps.

Des del 1997 al 2011 (comptant el proper enfrontament contra Tunísia), Catalunya haurà jugat 19 partits, seguint un model marcat per la presència d’un partit cada any durant les vacances de Nadal (amb algunes excepcions). Precisament, el fet de limitar-se a jugar un partit l’any durant l’època nadalenca sembla evident que es tracta d’un model del tot estancat i que no lliga gens amb la voluntat d’anar més enllà. Durant tots aquests anys també s’han fet passos importants però insuficients com ara els partits contra Brasil o Argentina, que van donar visibilitat internacional, o el doble enfrontament amb Euskadi, dos partits carregats de simbolisme.

En aquests 14 anys han passat per la banqueta catalana un total de tres seleccionadors: Pichi Alonso, Pere Gratacós i Johan Cruyff. Semblava que el nomenament d’aquest últim serviria per donar embranzida al projecte gràcies a la seva gran popularitat i influència. De moment, no es pot dir que hagi estat així.

Potser el millor de tot és el gran nivell actual dels jugadors seleccionables. Amb els futbolistes catalans del moment es podria crear una selecció de categoria suficient per estar present a tots els Mundials i Eurocopes. Tot i això, la convocatòria pel partit contra Tunísia es queda coixa, perquè tan sols ha inclòs els jugadors que militen en equips catalans (excepte Bojan), una decisió força incomprensible que no permet mostrar tot el potencial d’aquest equip.

Jugant a fer una llista de convocats de 23 jugadors (el número de seleccionables per un Mundial o una Eurocopa), podria quedar un equip del següent nivell:

Porters: Valdés (Barça), Codina (Getafe), Casilla (Espanyol).

Defenses: Bruno (València), Montoya (Barça), Puyol (Barça), Piqué (Barça), Víctor Ruiz (València), Fernando Navarro (Sevilla), Dídac Vila (Espanyol), Jordi Alba (València).

Centrecampistes: Sergio Busquets (Barça), Oriol Romeu (Chelsea), Xavi (Barça), Cesc Fàbregas (Barça), Verdú (Espanyol), Damià (Osasuna), Javi Márquez (Espanyol).

Davanters: Sergio García (Espanyol), Bojan (Roma), Cuenca (Barça), Álvaro (Espanyol), Jonathan Soriano (Barça B).

I en aquesta selecció quedarien fora jugadors com Fontàs, Sergi Roberto, Raul Rodríguez, Jordi Amat, Jordi Gómez, Sergio Sánchez, Marc Crosas, Òscar Serrano, etc.

Si realment es vol aconseguir la oficialitat caldrà fer més passos i una aposta decidida per reemprendre un projecte força estancat. Fins ara no s’ha vist que ni la Federació ni molt menys els polítics tinguin massa interès en fer-ho. El suport social hi és, el nivell futbolístic encara més.

Comentaris
  1. piojo in london escrigué:

    alguna proposta per revifar-ho?

    • talkene escrigué:

      Jo crec que la idea de fer un Torneig de Nacions (amb Euskadi, Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord…) que es va proposar fa uns anys estava força bé. Seria difícil quadrar els partits amb el calendari però es viuria un ambient molt més semblant al de màxima competició.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s