Zarra és el màxim golejador de la història de la Lliga.
Les repetides proeses de Leo Messi degut a la seva insaciable fam de gols han fet recuperar darrerament el gust per la història i els rècords futbolístics. L’última barrera superada pel crack argentí ha estat la major xifra de gols marcats en un any que tenia el ‘Torpedo’ Müller des del 1972. Si segueix així és evident que el davanter blaugrana trencarà tots els rècords golejadors que encara té per davant. Un d’ells és el de màxim golejador històric de la Lliga espanyola. A 17 de desembre de 2012 Messi compta amb 194 gols i ja està en la novena posició d’aquesta llista tan selecta.
Per trencar aquest rècord Messi haurà de superar els 251 gols del mític i, de moment, inigualable Telmo Zarra. El davanter centre de l’Athletic ostenta el rècord des del seu últim any a San Mamés, el 1955. Zarra, un rematador de cap imparable, va ser ‘Pichichi’ en sis ocasions (1945, 1946, 1947, 1950, 1951 i 1953), una xifra que encara ningú ha pogut repetir. A part d’això, Zarra va aconseguir gestes com ara marcar 38 gols en una lliga de només 30 jornades a la temporada 1950-51.
Hugo Sánchez és el segon del rànquing.
La segona posició l’ocupa un jugador molt més contemporani, el mexicà Hugo Sánchez, que va marcar 234 gols en el seu pas pels tres equips madrilenys: Atlético, Real Madrid i Rayo Vallecano. Hugo Sánchez va aconseguir cinc vegades el premi ‘Pichichi’. Primer, l’any 1985 a l’Atlético i després quatre cops com a jugador blanc (1986, 1987, 1988 i 1990). Molt a prop del mexicà es va quedar un altre mite madridista. Raúl González va fer 228 gols en les seves 16 temporades com a blanc, guanyant el ‘Pichichi’ l’any 1999 i el 2001. Tan sols un més que els 227 del veritable mite ‘merengue’, Alfredo Di Stéfano, que ocupa la quarta posició del rànquing històric de màxims golejadors de la Lliga entre la seva llarga etapa al Real Madrid i la seva més breu estada a l’Espanyol. A més, la ‘Saeta Rubia’ va ser ‘Pichichi’ cinc vegades (1954, 1956, 1957, 1958 i 1959).
Després de tants madridistes arriba el primer blaugrana de la classificació. És César Rodríguez, que va fer 223 gols entre Granada, Barça, Cultural Leonesa i Elx. La gran majoria d’aquests gols, 190, els va fer al club català. Aquesta xifra era rècord fins fa ben aviat a la història del Barça fins que Messi la va superar, com també havia superat anteriorment el rècord de 232 gols de César en el conjunt de competicions com a blaugrana. Tot i marcar tants gols, César només va poder ser ‘Pichichi’ en una ocasió, l’any 1949. Seguint a César, a la sisena posició hi ha un altre davanter centre de passat culé. És Enrique Castro ‘Quini‘, que va marcar 219 gols entre les seves etapes a l’Sporting de Gijón i al Barça. L’asturià va aconseguir guanyar el premi ‘Pichichi’ en cinc ocasions. Tres com a blanc-i-vermell (1974, 1976 i 1980) i dos com a blaugrana (1981 i 1982).
El gallec Pahiño va golejar al Celta, Real Madrid i Deportivo.
El setè màxim golejador històric de la Lliga és un nom potser menys conegut però que en el seu moment també va marcar una època. Es tracta de Manuel Fernández, conegut futbolísticament com Pahiño. Aquest davanter centre gallec va repartir els seus 210 gols a Primera entre Celta, Real Madrid i Deportivo. Va ser ‘Pichichi’ dues vegades (1948 i 1952) i es va donar a conèixer com un futbolista especial i de molta personalitat en una època molt difícil. S’explica que en el seu debut a la selecció espanyola a Pahiño se li va escapar el riure després de sentir una arenga d’un general franquista que demanava als jugadors “cojones y españolía” abans de disputar el partit. Sigui per aquest motiu o no, Pahiño acabaria jugant només tres partits com a internacional i hauria de llegir com la premsa oficial l’acusava de llegir a autors russos com Tolstoi o Dostoievski.
Finalment, per davant de Messi només hi ha Edmundo Suárez, conegut com Mundo pel món del futbol. Aquest basc va golejar al València durant onze temporades per acabar retirant-se a l’Alcoià. En total va ser dues vegades ‘Pichichi’ (1942 i 1944) i va marcar 195 gols, una xifra que Leo Messi segurament ja haurà consumit a l’hora de llegir aquestes línies.
Rànquing històric de golejadors de la Lliga
| Nom | Gols | Anys |
| Zarra | 251 | 1940-55 |
| Hugo Sánchez | 234 | 1981-94 |
| Raúl | 228 | 1994-2010 |
| Di Stéfano | 227 | 1953-66 |
| César | 223 | 1941-60 |
| Quini | 219 | 1970-87 |
| Pahiño | 210 | 1943-56 |
| Mundo | 195 | 1939-51 |
| Messi | 194 | 2005- |
Futbol en xarxa 
Segons el que dius la mitja de gols de messi és de 27.7 any (7 anys, 2005-2012) i la d’aquest tal zarra va ser de 16.7 any (15 anys, 1940-1955). No podem dir q messi estigui per davant de zarra però seria interessant q ens diguéssis com es distribueixen els gols en els anys de messi i zarra, acompanyat de notes sobre el seu estat físic per anys i el número de partits jugats esclar i comparar-ho amb la vida, estat físics, partits jugats estándar d’un futbolista, que suposo q ho saps o ho pots saber. Amb aquesta informació podrem facilment valorar messi.
El César aquest però clarament és un cas anòmal. O bé tenia un estat físic lamentable o bé va començar a marcar gols molt tard, però va allargar massa la seva vida esportista. Altres èpoques suposo.
Bona apreciació! Està clar que tot això dels rànquings és molt relatiu. Sobretot hem de valorar els gols marcats en relació els partits jugats perquè hem de tenir en compte que abans hi havia menys equips a la Lliga i, per tant, menys jornades per jugar. D’altra banda, també és cert que es marcaven més gols que ara perquè el tipus de futbol que es jugava era diferent.
En qualsevol cas, Zarra va fer 251 gols en 277 partits (0,90 gols per partit). I Messi porta 194 gols en 230 partits (0,84 per partit). La cosa està igualada… En aquesta web (http://www.bdfutbol.com/es/c/rankingG1.html), que és com la meva xuleta, es pot consultar tot.
[…] una entrada anterior parlava de la meteòrica cursa de Leo Messi cap a la fita de convertir-se en el màxim […]
[…] Els millors golejadors de la Lliga « Futbol en xarxa en Les pròximes víctimes de Leo Messi […]