Adéu al glamour de Mònaco

Posted: 3 Setembre 2012 in Futbol internacional
Tags: ,

El famós Casino de Montecarlo.

Un edifici d’apartaments per passar-hi l’estiu, un hotel, un hospital, una església de construcció moderna. Moltes coses pot semblar l‘Stade Louis II de Mònaco però el que és un camp de futbol no s’hi assembla gaire vist des de fora. Tot i així, aquest estadi, situat entre el poc espai que hi ha entre el mar Mediterrani i les muntanyes que comencen a enfilar-se cap als Alps, ha acollit la Supercopa d’Europa durant els últims 14 anys. I aquest 2012, amb la final entre Atlético de Madrid i Chelsea, ho ha fet per última vegada, perquè a partir de l’any que ve la competició es passarà a disputar de forma itinerant a diverses ciutats europees, començant per Praga.

D’aquesta manera, doncs, la Supercopa d’Europa dirà adéu a la marca del glamour del petit principat governat per Albert II. No és casualitat que Mònaco acollís la Supercopa d’Europa, així com altres cites com ara el sorteig de la Lliga de Campions, que se celebra també anualment al Fòrum Grimaldi. L’acollida d’esdeveniments esportius, amb el Gran Premi de Fórmula 1 com a referència principal, forma part d’una política iniciada pels avantpassats d’Albert II que consisteix a situar a Mònaco en el mapa internacional a través de l’esport, associat sempre a la imatge de la famíla reial, el Casino de Montecarlo o els iots de mides gegantines. A falta d’altres recursos productius, Mònaco ha venut glamour, riquesa i esport.

La geografia de Mònaco s’enfila ràpidament cap a la muntanya.

Un glamour que no sempre atrau als aficionats del futbol, un esport més de “peus a terra” tot i les xifres milionàries que mou. Potser els aficionats del Chelsea ja en tenen prou amb el glamour del barri que dóna nom al club, perquè a la final contra l’Atlético van deixar la seva part de graderia mig buida. Tan sols uns pocs milers d’aficionats anglesos que des del primer moment van desistir davant la molt més nombrosa i animada afició espanyola. Pocs càntics, gens d’intimidació, cap imatge que pugui recordar als tradicionals ‘hooligans’ britànics. Tot al contrari que els seguidors madrilenys, que hores abans del partit ja havien invadit les principals zones del petit Estat dels colors blanc i vermell, fent-se veure i sentir, un contrast curiós entre la passió autèntica dels espanyols i el refinament del principat monegasc.

I si l’afició ‘colchonera’ ja havia guanyat el prepartit, quan va començar a rodar la pilota va ser l’equip entrenat pel ‘Cholo’ Simeone l’encarregat de demostrar qui manava sobre el terreny de joc. Amb una intensitat elevadíssima, l’Atleti va passar per sobre dels ‘blues’ des del primer minut amb un gran protagonista, Radamel Falcao. Àvid de gols, el colombià va marcar-ne tres i va enviar dues pilotes al pal. Un autèntica apissonadora que va acabar amb un tou i incapaç Chelsea. Es diu de Falcao que és un ‘killer’, un 9 pur, un jugador d’àrea que no encaixaria en equips d’estil futbolístic diferent com ara el Barça. El cert és que a Mònaco va tornar a demostrar que és molt més que un rematador i cada vegada són més els que pensen que és el millor davanter centre del món.

Falcao marcant el 3-0.

L’exhibició de Falcao va servir per acomiadar amb espectacle a Mònaco com a seu de la Supercopa d’Europa. Un adéu que deixarà el principat monegasc amb els seus esquers habituals: la Fórmula 1, la corrua de rics o no tant rics passejant el seu cotxe esportiu per la ciutat davant les mirades dels turistes, les botigues de joies i rellotges de preus prohibitius, l’elegància del casino o la demostració visual del poder jugant a veure qui té el iot més exageradament gran. Però potser això ja no és suficient per seguir reivindicant-se com la capital mundial del glamour, el punt de trobada natural de les grans fortunes. Davant l’aparició de noves capitals del luxe i l’ostentació de la riquesa (Qatar, Bahrain, Dubai…) potser caldrà algun nou escàndol de la família reial per tornar a centrar la mirada de tot el món.

Pel que fa al que és estrictament futbol, a partir d’ara els aficionats monegascos hauran de conformar-se en veure l’equip local, l’històric AS Mònaco, que juga actualment a la Segona Divisió francesa. Per tornar a gaudir dels grans equips europeus a l’Stade Louis II caldrà pujar a Primera i tornar a Europa. I si és per diners, sembla que no hi haurà problema. Mònaco segueix atraient el capital econòmic però a poc a poc la tradicional jet-set ha anat canviant d’orígens i llengües. Al segle XXI els nous rics parlen àrab o rus. Aquest és el cas de Dmitry Rybolovlev, un multimilionari rus que va comprar l’equip a finals del 2011 i que té com a missió tornar el club del principat a l’elit continental.

Comentaris
  1. uribarba escrigué:

    “I si l’afició ‘colchonera’ ja havia guanyat el prepartit”, visca els tòpics futbolístics! i perfecte les imatges de primera mà, pujant un graó el nivell del bloc.

    Dit això, certament lo de Mònaco em sona una mica a la generació dels meus avis. Però oju, que segur que el Conde de Godó i companyia encara s’hi deuen passar a treure el cap

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s