12 anys de somni groguet

Posted: 14 Mai 2012 in Futbol espanyol
Tags: ,

Juan Román Riquelme, el millor futbolista dels que ha gaudit El Madrigal.

Poc s’ho imaginava la afició del Vila-real que l’equip es mantindria dotze temporades a Primera Divisió quan l’equip groguet va aconseguir l’ascens l’any 2000. Ja no es tractava d’una sorpresa tan majúscula, perquè l’equip ja havia provat el sabor de la màxima categoria la temporada 1998/99, però seguia sorprenent a tothom que una població de poc més de 40.000 habitants es plantés entre els millors equips del futbol espanyol. I encara més gran va ser la sorpresa quan en els anys posteriors el Vila-real no només va aconseguir consolidar-se a Primera sinó que es va instal·lar durant gairebé una dècada en l’elit del futbol espanyol i europeu. El recent descens a Segona, després de tants anys exitosos, és una sorpresa també, però aquesta vegada en el sentit invers. Una sorpresa que tanca de cop una era històrica i posa en dubte que l’equip de La Plana pugui tornar a repetir els èxits d’aquests últims anys.

Des del principi d’aquesta etapa a Primera Divisió, i sota el comandament de Francisco Roig i José Manuel Llaneza, el Vila-real ja va revelar que no arribava a la categoria d’or per fer de comparsa sinó que volia fer un paper de protagonista. Amb una petita estructura de club i una ciutat de dimensions reduïdes, satèl·lit de Castelló de la Plana, el Vila-real va apostar per fitxar jugadors de renom als quals prometia ambició i bona vida en un clima privilegiat. Així, els primers anys van arribar a la Plana jugadors veterans com l’exblaugrana Guillermo Amor o futbolistes argentins de nivell com ara Rodolfo Arruabarrena, Gustavo Barros Schelotto i, sobretot, Martín Palermo, el primer crack que va aterrar a l’estadi del Madrigal. Ells van ser els primers sudamericans que van iniciar la prolífica relació entre l’equip groguet i els futbolistes d’aquest continent durant els últims deu anys.

Van ser altres, però, els jugadors que situarien al Vila-real al mapa europeu, començant-se a guanyar el sobrenom de Submarí Groc, amb les primeres classificacions per a la Copa de la UEFA, això si, via Copa Intertoto. Una combinació de joves jugadors amb noms també veterans: Marcos Senna, José Manuel Reina, Juliano Belletti, José Mari, Sonny Anderson… però per sobre de tot, dos noms: Juan Román Riquelme i Diego Forlán. Rebotats del Barça i del Manchester United, respectivament, l’argentí i l’uruguaià van ser els artífexs de la tercera plaça de la temporada 2004/05, que classificava l’equip per la Lliga de Campions.

Tothom recorda encara la primera participació a la màxima competició continental amb aquell penal fallat per Riquelme a les semifinals davant l’Arsenal, un error que va deixar als groguets a les portes de disputar la gran final contra el Barça de Ronaldinho. Tot i el fort cop, el Vila-real va seguir a l’elit del futbol espanyol i van seguir arribant futbolistes destacats com ara Robert Pires, Nihat Kahveci, Joan Capdevila o un jove Giuseppe Rossi. Paral·lelament, el treball amb el planter donava els seus primers fruits, amb Santi Cazorla com a principal estandard. D’aquesta manera, l’equip va aconseguir la seva millor classificació a la Lliga, un segon lloc, la temporada 2007/08. I a les posicions de dalt es va mantenir fins el curs passat, quan aconseguia la tercera classificació de la història per la Lliga de Campions gràcies a la quarta posició.

Si una cosa ha funcionat al Madrigal durant tots aquests anys ha estat l’estabilitat a les banquetes. Fins la temporada passada, l’equip tan sols havia tingut sis entrenadors en onze anys, amb Manuel Pellegrini com a tècnic més exitós. No és casualitat, doncs, que en la campanya del seu descens l’equip de La Plana hagi vist passar tres entrenadors diferents (Garrido, Molina i Lotina). Aquesta sobtada inestabilitat, unida a una plantilla curta, molt jove i que ha acusat molt la baixa de Rossi, el millor jugador de l’equip, han ocasionat una caiguda a la Segona Divisió que caldrà veure com afecta al futur del club. Sense una història tan sòlida ni una massa social com les d’altres grans equips del futbol espanyol, serà difícil tornar veure al Submarí Groc navegant altra vegada pels millors estadis d’Europa.

Comentaris
  1. uribarba escrigué:

    un descens mai pots dir que sigui injust, però pensar que el Rayo se salva amb un gol de Tamudo en fora de joc, és una constel·lació de losers massa dura pels pobres aficionats del Vilarreal…

  2. sergi escrigué:

    Una autèntica pena…I més veient els últims minuts, el remat a fora pels pèls i el puto tamudo…

    En fi, dependrà molt de qui es mantingui a l’equip. Dubto que els cracks s’hi vulguin quedar, i si es canvia tot l’equip, costarà pujar en una sola temporada.

    • talkene escrigué:

      Veurem, el president ha dit que no tenen cap intenció de vendre però podria ser un farol… A qui segur que no venen és a Giuseppe Rossi, que es va tornar a lesionar per uns quants mesos. Però tens raó, sembla difícil que jugadors com Borja Valero continuin…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s