Equips d’infància: Logroñés

Posted: 7 Setembre 2011 in Equips d'infància, Futbol espanyol
Tags: ,

Escut de l'històric C.D.Logroñés.

Deu ser veritat allò de que qualsevol temps passat va ser millor. Per això, els ‘futbolerus’ de la meva generació vam sentir tanta nostàlgia en escoltar que la selecció espanyola jugava el seu partit contra Liechtenstein a l’estadi Las Gaunas, el camp del Club Deportivo Logroñés, equip modest i ja desaparegut que va tocar el cel entre finals dels vuitanta i els noranta, època en la que va jugar nou temporades a Primera Divisió. De fet, l’actual Las Gaunas es va inaugurar l’any 2002 i la seva gespa no hi ha vist mai cap partit de Primera, però porta el mateix nom que el vell estadi i està construït al costat d’on hi havia l’anterior.

En qualsevol cas, el nom de Las Gaunas es va fer famós quan el Logroñés va aconseguir convertir-se en un fix de la màxima categoria durant unes quantes temporades. L’equip de la capital de La Rioja va pujar a Primera l’any 1987. Després d’un parell de cursos en els quals va tenir prou feina en mantenir-se a Primera, la temporada 89/90 el Logroñés va aconseguir la millor classificació de la seva història en aquesta categoria. L’equip va quedar setè, tan sols a dos punts de disputar la Copa de la UEFA. En les següents quatre temporades, el club blanc-i-vermell es va moure entre la part mitja i baixa de la taula, però sempre sense baixar a Segona. El descens es va produïr en la nefasta temporada 94/95, quan els de La Rioja van quedar últims amb només 13 punts (2 victòries, 9 empats i 27 derrotes). Després d’un any a Segona, però, el Logronés va aconseguir tornar a Primera. Va ser un retorn efímer ja que la temporada 96/97 l’equip va tornar a quedar cuer i va descendre per última vegada.

Una de les formacions de l'equip a Primera.

Les nou temporades del Logroñés a Primera potser no van deixar grans titulars però sí uns quants noms a recordar. Per exemple, el d’Agustí Abadía, aquell migcampista lleidatà famós per la seva calba i per jugar amb la samarreta caient-li per sobre els pantalons (això ho recordareu els que fessiu les col·leccions de cromos de l’època). O el de Carlos Aimar, aquell entrenador argentí que tenia com a costum donar un fort cop al pit a cadascun dels seus jugadors abans de saltar al terreny de joc. Al Logroñés també hi va triomfar Julen Lopetegui, porter que va anar convocat al Mundial de 1994, el mateix any en el que va fitxar pel Barça, on no va poder repetir els mateixos èxits.

Las Gaunas també va veure jugar destacats jugadors estrangers com el davanter rus Oleg Salenko, màxim golejador del club a Primera i que va ser Bota d’Or del Mundial 94 (empatat amb Hristo Stoichkov), quan jugava a Logroño. O el ‘killer’ austríac Anton Polster, que va vestir la samarreta blanc-i-vermella la temporada 91/92. També van passar pel Logroñés alguns sudamericans de renom d’aquella època com l’argentí Óscar Ruggeri o els uruguaians Rubén Sosa i Antonio Alzamendi.

Després de baixar a Segona el 1997, el Logroñés va començar un període de decadència en el que va anar sumant descensos ja fos pel rendiment esportiu o pels problemes econòmics, que el van fer caure a la Tercera Divisió. Al cap d’uns anys de moltes penúries econòmiques, el club va desaparèixer el 2009, incapaç de saldar els seus deutes. De les cendres del C.D.Logroñés en van néixer dos nous clubs que es disputen l’herència de l’equip desaparegut. En primer lloc, la Sociedad Deportiva Logroñés, fundada per uns quants socis i aficionats del club, i que actualment juga a Tercera. Poc després es va crear la Unión Deportiva Logroñés, que va néixer després de comprar una plaça de Segona Divisió B que pertanyia al Varea, un altre club històric de Logroño. Actualment, aquest nou equip es manté a Segona B i té el privilegi de jugar els seus partits a Las Gaunas.

Comentaris
  1. Oriol escrigué:

    realment, un clàssic.
    com l’helmántico, el carlos belmonte, l’heliodoro rodríguez lópez…. era època de promocions i en aquests camps s’hi van viure partits d’infart. en certa manera, per això m’alegro una mica de l’ascens del Rayo, que retorna una mica a aquells temps, per molt que la família Ruiz Mateos i tot el que l’envolta facin vomitar.

  2. talkene escrigué:

    Només ens falta l’Oviedo, el Burgos, el Compostela i ja ho tenim això!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s