Equips d’infància: La França del 98

Posted: 7 Juliol 2011 in Equips d'infància, Futbol clàssic, Futbol internacional
Tags: ,

El 1998 França va guanyar el seu primer i últim Mundial fins ara.

L’any 1998 l’esport francès va viure un dels moments més importants de la seva història. La selecció de futbol va aconseguir guanyar el Mundial per primera vegada en un torneig que es va jugar a casa seva. Tot i que els ‘bleus’ no partien com a candidats al títol, la confiança que van anar guanyant a mesura que avançava la competició va apropar un Mundial que tenia com a favorites seleccions com Brasil o les clàssiques i sempre perilloses Alemanya i Itàlia. Però gràcies a la coincidència d’una gran generació de futbolistes, França va aconseguir guanyar el torneig i alçar-se així a l’elit internacional de l’esport rei. Un salt qualitatiu per un país que només havia guanyat una Eurocopa (França 1984) i que a nivell de clubs tan sols comptava amb una Copa d’Europa (Olympique de Marsella, 1993).

La victòria va suposar una gran alegria per un país necessitat de tornar a ‘regnar’ sobre el món. No va costar, doncs, que es desfermés el patriotisme francès i que un milió de persones omplís els Camps Elisis de París en la celebració un dia abans del 14 de juliol, festa nacional francesa. Aquesta victòria, però, també va significar un cert triomf d’una nova França, formada per ciutadans de diverses procedències, races, cultures i religions. És així perquè molts dels integrants d’aquella selecció campiona eren fills de la immigració (Zidane, Thuram, Desailly, Djorkaeff,…).

A part del possible avantatge de jugar a casa (és una arma de doble fil perquè també afegeix pressió), un dels motius que van contribuir a l’èxit d’aquell equip va ser que la majoria dels seus futbolistes formava part dels millors equips europeus del moment. La ‘llei Bosman’, que va entrar en vigor el 1996, havia permès als millors futbolistes del país abandonar el dèbil futbol francès per triomfar a Itàlia i Anglaterra, sobretot, competint al màxim nivell.

Començant per la part del darrera, aquella selecció tenia com a porter a Fabien Barthez, que llavors encara jugava al Mònaco. El porter va ser protagonista d’una de les anècdotes. Abans de començar cada partit, Laurent Blanc feia un petó al cap pelat de Barthez com a superstició per tenir bona sort. Blanc era un dels centrals titulars de l’equip juntament amb Marcel Desailly, un altre veterà. A la banda dreta hi havia Lilian Thuram, que en aquella època actuava de lateral, i a l’esquerra el vascofrancès Bixente Lizarazu. El centre del camp el comandava un altre jugador experimentat, Didier Deschamps, que tenia com a company de treball a Emmanuel Petit. La zona més ofensiva de la línia de mitjos l’ocupaven Youri Djorkaeff i Zinedine Zidane, la gran estrella d’aquell equip. L’altra plaça del mig del camp va anar variant durant el torneig. Durant els últims partits va ser per a Christian Karembeu, llavors jugador del Real Madrid. I finalment, una de les grans paradoxes d’aquest equip. Pocs recorden el nom del davanter centre titular. Era Stéphane Guivarc’h, un davanter de l’Auxerre que acabava de convertir-se en màxim golejador de la lliga francesa. Guivarc’h només va marcar un gol durant aquell Mundial però va ser titular en quatre partits, la final inclosa. En aquell Mundial, va haver dos jugadors més que no es poden considerar titulars però que van tenir un paper bastant destacat. Van ser els joveníssims Thierry Henry (màxim golejador de l’equip amb tres gols) i David Trézéguet. També van disposar de força minuts el central Frank Leboeuf (titular a la final per sanció de Blanc) o el centrecampista Alain Boghossian.

Pel que fa a la trajectòria de la selecció francesa durant el Mundial, aquell equip va començar trepitjant fort amb tres victòries a la fase de grups contra Sudàfrica, Aràbia Saudita i Dinamarca. Als vuitens de final van començar les dificultats i també l’anomenada ‘sort dels campions’, que França va tenir del seu costat durant les eliminatòries a passar per arribar a la final. Els vuitens van ser contra Paraguay i França va guanyar gràcies a un gol d’or de Blanc al minut 114. Els quarts de final contra Itàlia encara van ser més emocionants i es van decidir a la tanda de penals després d’acabar el partit 0-0. I les semifinals també van tenir el seu toc surrealista. França perdia 0-1 contra Croàcia però va acabar guanyant 2-1 amb dos gols de Thuram. Són els dos únics gols de l’exjugador de Juventus i Barça en els seus 142 partits com a internacional francès.

Després de passar vuitens, quarts i semifinals amb molt de patiment va arribar la gran final contra la totpoderosa Brasil. La ‘canarinha’ era favorita perquè era la vigent campiona i perquè tenia a Ronaldo, el millor jugador del món del moment. El crack brasiler, però, va ser el protagonista dels moments previs a la final per un estrany atac epilèptic que va patir al vestidor i que va fer que no destaqués gens sobre el terreny de joc. Sigui per aquesta o per altres raons, el cert és que França va passar per sobre de Brasil imposant-se amb claredat per 3-0 amb dols gols de cap de Zidane i un de Petit. La victòria va situar a França a dalt de tot, una posició que va mantenir guanyant l’Eurocopa del 2000. També va situar-hi a Zidane, que amb el seu paper determinant a la final passava a la història del futbol com un dels millors futbolistes de tots els temps.

Comentaris
  1. pilarlahora escrigué:

    increïble l'”atac epilèptic” de Ronaldo. S’ha convertit en una de les incògnites per resoldre del futbol contemporani dels darrers vint anys.

    Pilar (firmo així que estem en plena fase de promoció)

  2. Leandre escrigué:

    “Però si tots són negres! Mira, n’hi ha un que no ho és i porta escrit ‘Blanc’ a la samarreta!”. Comentari del meu pare, que no és gaire futboler, veient un partit de França en aquell Mundial.

  3. talkene escrigué:

    Jaja! De fet hi ha qui deia que Blanc i Petit tenien arrels catalanes pel seu cognom…

  4. Axel escrigué:

    Yuri Djorkaeff és un dels grans oblidats de la Història, però sens dubte era el puto amo. Sense arribar, però, a l’altura de Zidane, tot sigui dit. Per cert, del davanter de França no en tenia ni zorra hagues dit en Dugarry o l’Henry…jeje!

    #Odietern

    • talkene escrigué:

      Doncs tens raó, era un jugador decisiu que ha quedat eclipsat pel Zidane. I és veritat, el Dugarry també hi era. Per cert, era un jugadors d’aquests de molta lluita i entrega però poca cosa més… I va jugar 7 partits amb el Barça a principis d’aquella temporada 97-98 i llavors va marxar per jugar minuts i que el convoquessin pel Mundial. Fitxatge vist i no vist del nivell Mario…

  5. josep escrigué:

    bffff, quin mundial! crec que va ser el primer mundial que vaig tenir consciència de mundial, perquè el de eeuu’94… no sé, suposo que es jet lag…
    en tot cas, el davanter en qüestió jo tmp el recordava… de fet, crec que dugarry va ser suplent perquè va tenir una lesió al principi del mundial (em sembla que va marcar el primer gol a la fase de grups?). com sigui, també recordo que el cas de l’expulsió de zidane va ser molt sagnant per frança. el van expulsar per dos partits si no recordo malament per una entrada lletja. tot el país va carregar contra ell. i mira’l, al final, va ser el putu amo!
    gran mundial el del 1998!!

    • talkene escrigué:

      Ja ho veig que el vas viure amb consciència.
      Tens tota la raó! Jo no me’n recordava! Ho he consultat i he vist que al Zidane el van expulsar al segon partit i es va perdre el tercer de la fase de grups i els vuitens. Un dia hauré de pensar de fer un post amb les rabietes del Zidane i la seva col·lecció de vermelles.
      I també raó en el tema Dugarry, que va ser qui va marcar el primer gol de França en aquell Mundial.
      Per cert, amb el ‘look’ d’aquella època Dugarry encaixaria perfectament com a personatge de Game of Thrones…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s