Competicions d’abans: La Copa de Fires

Posted: 21 Juny 2011 in Barça, Competicions d'abans, Futbol clàssic, Futbol internacional
Tags: ,

La Copa de Fires es va jugar des de 1955 fins a 1971.

Als anys 50 del segle passat, un cop deixada enrera la II Guerra Mundial, Europa tornava a viure una època de prosperitat i el futbol esdevenia definitivament el gran esport de masses. Aquest creixement va fer sorgir tot d’idees per tal de crear competicions internacionals a nivell europeu on es poguessin enfrontar els equips més destacats del continent. Una d’aquestes idees va ser la creació de la Copa de Fires el 1955, el mateix any que va néixer la Copa d’Europa. De fet, en aquell moment ja existien tornejos com la Copa Llatina o la Copa Mitropa, competicions que van tenir, però, un abast limitat.

Com el seu nom indica, la Copa de Fires es va crear perquè la disputessin equips de ciutats que acollissin fires de mostres internacionals, amb l’objectiu no només de promocionar el futbol sinó les pròpies fires. La idea la van tenir representants de la FIFA i de les federacions italiana i anglesa de futbol. Per això, la Copa de Fires neixia com a competició patrocinada per la FIFA, en contraposició a la Copa d’Europa, que havia estat reconeguda per la UEFA després de ser impulsada pel diari esportiu francès L’Équipe. La voluntat inicial de la Copa de Fires era que els equips participants fossin seleccions de jugadors que representessin a la seva ciutat d’origen i no a cap club determinat. Així, per exemple, en la primera edició la Selecció de Londres va ser subcampiona amb un combinat format per jugadors de fins a onze clubs de la ciutat, amb majoria de l’Arsenal, el Chelsea i el Tottenham. Aquesta selecció va perdre la final, però, contra un Barça, que teòricament representava la ciutat de Barcelona (no portava la samarreta blaugrana habitual) malgrat que tots els jugadors pertanyien a la plantilla del club barcelonista. Així doncs, des del principi ja no es va respectar aquesta norma inicial, que amb el temps es va abandonar completament.

La primera edició de la Copa de Fires va comptar amb la participació de 12 equips. A part del Barça i la Selecció de Londres hi havia representants de la RFA, la RDA, Itàlia, Suïssa, Àustria, Dinamarca i Iugoslàvia. En les posteriors edicions es va anar augmentant el número de participants i els països de procedència. Una altra característica d’aquesta primera edició és que va es disputar al llarg de tres anys, de 1955 a 1958. Això li va fer perdre des de l’inici el seu puls amb la Copa d’Europa, que va ser de caràcter anual des del principi. A banda també de que aquesta última competició enfrontava als equips realment més poderosos del continent, els que havien guanyat les lligues nacionals. De fet, durant un temps no va ser incompatible jugar els dos torneigs alhora. Així ho va fer el Barça la temporada 1960-61, la de la final dels ‘pals quadrats’ de Berna.

Amb el pas dels anys, la Copa de Fires va anar evolucionant i va perdre algunes de les seves condicions inicials, com ara que els equips representessin ciutats on hi hagués fira o bé amb l’eliminació de la norma que limitava la participació de només dos representants per país. També va anar guanyant prestigi, tot i que a la ombra de la Copa d’Europa i també de la Recopa d’Europa, creada el 1960. El 1968 es va introduir una modificació important. Els equips participants passaven a classificar-se per la Copa de Fires segons la posició que ocupaven a les seves respectives lligues, creant el model que seguiria la futura Copa de la UEFA.

En les seves tretze edicions, la Copa de Fires va tenir una primera època de clar domini d’equips de la Lliga Espanyola, que van guanyar sis dels vuit primers títols disputats (3 el Barça, 2 el València i 1 el Saragossa). Per altra part, els últims anys van ser de clar domini britànic ja que quatre equips anglesos van endur-se les últimes quatre edicions (2 el Leeds United, 1 l’Arsenal i 1 el Newcastle). A part dels clubs mencionats, també van guanyar una vegada aquest trofeu la Roma, el Ferencvaros i el Dinamo de Zagreb.

16 anys després del seu naixement, la Copa de Fires va desaparèixer el 1971. La UEFA va prendre el control del torneig i el va substituir per la nova Copa de la UEFA. Per finalitzar la competició es va decidir jugar una ‘finalíssima’ entre el primer campió, el Barça, i l’últim, el Leeds United, per decidir qui es quedaria amb la copa en propietat. El Barça va guanyar aquesta final per 2-1 i es va quedar amb un trofeu que va arrancar com un experiment esportiu/comercial i que va acabar derivant en la germana petita de les tres competicions continentals (Copa d’Europa, Recopa i Copa de la UEFA), que durant dècades van conviure en el futbol europeu.

Comentaris
  1. jo havia sentit la història que a la primera edició de la Copa d’Europa, el Barça va renunciar a jugar-hi perquè va preferir anar a la copa de fires. Això va permetre que hi anés el Madrid i que comencés la seva època daurada a Europa. En saps res?
    Això de la copa de fires, avui en dia en diríem “l’esport a favor del capital”, no?

    • talkene escrigué:

      Sí, jo també n’he sentit a parlar, però de fet el Barça no va ser campió de Lliga en els primers anys de la Copa d’Europa, per tant no tenia dret a jugar-la. Crec que més aviat es diu perquè el Barça va ser un dels clubs que va impulsar la Copa de Fires com a alternativa.
      Pel que fa a l’esport a favor del capital crec que més a favor del capital del que estan la UEFA i la FIFA avui dia és impossible d’arribar-hi…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s