La decadència del futbol italià

Posted: 14 Abril 2011 in Futbol internacional
Tags: , , ,

Personatges com Luciano Moggi han fet molt mal al futbol italià.

La desfeta de l’Inter davant el Schalke 04 en els quarts de final de la Lliga de Campions serveix per seguir confirmant l’espiral negatiu que viu el futbol italià des de fa uns anys. Els interistes eren l’últim equip del Calcio que restava viu en competicions europees, després que l’Europa League es quedés sense representants italians ja des dels vuitens de final. De fet, el baix rendiment dels equips del país transalpí a Europa ja és una dinàmica, amb algunes glorioses excepcions, de les darreres temporades. Una dinàmica que contrasta amb el gran moment viscut pel Calcio a finals del segle XX.

El canvi de segle va suposar també un canvi en el domini del futbol europeu. El Calcio va perdre la condició de millor lliga europea en favor de la Lliga espanyola i la Premier League. Tan sols cal observar el nombre de títols continentals aconseguits per equips italians durant la dècada dels noranta i comparar la xifra amb la de la primera dècada del nou segle. Deixant de banda la Recopa, desapareguda el 1999, els clubs italians van sumar durant els noranta 3 Lligues de Campions i fins a 7 Copes de la UEFA. En la primera dècada del segle XXI, els representants del Calcio van obtenir 2 Lligues de Campions i cap UEFA. A aquestes dades s’hi pot sumar la última Lliga de Campions guanyada per l’Inter, ja en la segona dècada del nou segle.

Aquest defalliment es basa en diversos motius. D’una banda, en la pèrdua de la tradicional consistència dels dos conjunts amb més palmarès del Calcio en les darreres dècades. El cas més significatiu és el de la Juventus, que després de regnar a Itàlia i a Europa durant els vuitanta i els noranta, va entrar en una gran caiguda de la qual encara no n’ha sortit. L’escàndol del ‘Moggigate’ va acabar de cop amb un dels equips més sòlids i victoriosos dels últims temps. El Milan també es va veure afectat, tot i que en menor mesura, per aquesta trama corrupta i també ha anat perdent nivell competitiu a mesura que col·leccionava jugadors amb més passat que futur a la seva plantilla. Tot i així, abans d’aquest declivi va poder guanyar dues Lligues de Campions, el 2003 i el 2007.

La pèrdua de poder econòmic també explica el defalliment. Els mencionats equips punters han perdut capacitat adquisitiva, però, sobretot, on s’ha notat més el canvi ha estat en els equips del segon esglaó del Calcio. Durant la dècada dels noranta hi va haver clubs com ara el Parma, la Lazio o la Fiorentina, que van realitzar grans inversions per portar estrelles de primer nivell del futbol mundial a les seves plantilles. Això li va servir al Parma, per exemple, per guanyar una Recopa i dues vegades la UEFA, comptant, en diferents etapes, amb jugadors com Gianfranco Zola, Faustino Asprilla, Lilian Thuram o Hernán Crespo. Per la seva banda, la Lazio va aconseguir una UEFA i un Scudetto amb futbolistes com Pavel Nedved, Alessandro Nesta o Alen Boksic. I malgrat que sense aconseguir títols de gran prestigi, què cal dir de la Fiorentina de Gabriel Batistuta i Rui Costa. Doncs bé, tard o d’hora tots aquests equips van acabar fent fallida econòmica, amb descensos de categoria inclosos en alguns casos.

La dinàmica descendent del conjunt del futbol italià ha coincidit també, però, amb la revifalla d’un altre històric, l’Inter, que ha ocupat el buit deixat per la Juventus i el Milan, sumant fins al moment un Scudetto darrere un altre. Després d’encadenar una successió de projectes multimilionaris fallits, l’equip de Massimo Moratti va aconseguir, per fi, guanyar altra vegada la Lliga de Campions de la mà de José Mourinho. Un títol que és l’excepció a l’actuació italiana a Europa en els últims anys.

La caiguda del futbol italià ha anat lligada, casualitat o no, a la pèrdua d’imatge d’Itàlia com a país degut als escàndols berlusconians. Malgrat tot, en futbol ja se sap que un equip italià no es pot descartar mai. La història està plena d’exemples que ho demostren. Per exemple, amb les darreres victòries de l’Squadra Azzurra al Mundial, la de 1982 i la del 2006. En el cas de l’últim Mundial, s’acabava de destapar l’escàndol del ‘Moggigate’, que va fer trontollar el Calcio de dalt a baix. La selecció italiana no partia com una de les favorites i tot i així, partit a partit, va anar creixent fins acabar campiona. És per això que, tot i passar un mal moment ningú dubta que el futbol italià té encara molta història i èpica per escriure.

Comentaris
  1. oriol escrigué:

    no sembla clar que es pugui canviar la dinàmica a curt termini. algunes joves promeses que puguin deixar entreveure que m’equivoco?

    • talkene escrigué:

      Sí, algunes joves promeses italianes sí que hi són: Rossi (Vila-Real), Giovinco (Parma), Santon i Ranocchia (Inter), etc. De fet, els Cannavaro, Zambrotta, Gattusso, Totti,… ja no treuen massa el cap per la selecció. Però sí que és veritat que als grans clubs hi falten jugadors joves italians (el cas del Milan vindria a ser l’exemple més clar).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s