Ronaldo, quasi el millor

Posted: 15 Febrer 2011 in Futbol clàssic, Llegendes
Tags:

El millor Ronaldo és el que va jugar al Barça la temporada 1996-97.

Amb 34 anys, un sobrepès important i un no parar de lesions musculars, Ronaldo ha anunciat la seva retirada del futbol professional. Personalment, el considero el millor jugador de futbol que he vist mai fins l’arribada de Leo Messi. Un davanter que unia una increïble potència amb una gran velocitat quan corria amb la pilota els peus. Aquestes aptituds físiques, lligades al seu gran talent a l’hora de definir davant de porteria el van convertir en un dels millors davanters de la història del futbol. Un golejador contundent, implacable i superior. Una superioritat que mostrava en tants i tants gols marcats durant la seva carrera en els que deixava enrere els defenses, per velocitat o regatejant, i encarava sol el porter, a qui batia còmodament o bé se’l ‘pixava’ deixant-lo assegut al terra.

Quan va començar a ser considerat el millor futbolista del món, a finals dels 90, semblava que Ronaldo marcaria una època en el futbol. És a dir, que succeiria als grans astres d’aquest esport: Pelé i Maradona. Sent brasiler, els paral·lelismes amb ‘O Rei’ eren inevitables però per una vegada semblava que es podia complir la successió com a millor futbolista de tots els temps. Malauradament, Ronaldo es va quedar a mig camí. Sigui per les lesions o per la falta d’estabilitat a nivell de clubs, Ronaldo s’ha acabat quedant en el segon esglaó dels grans de la història del futbol.

Ronaldo va començar a destacar de ben jove, amb la samarreta del Cruzeiro, equip en el que va fer tants gols com partits va jugar (44). El 1994, amb només 17 anys, va ser convocat per la selecció brasilera per disputar el Mundial als EUA. Tot i que no va jugar cap partit, Ronaldo va formar part d’aquell equip, que va acabar guanyant el torneig. Aquell estiu mateix va fer el salt cap a Europa per fitxar pel PSV Eindhoven. El club holandès buscava algú que omplís el buit deixat per Romario, que un any abans havia marxat al Barça. Ronaldo va complir amb escreix el paper, anotant 57 gols en els 59 partits que va jugar durant dues a temporades a Holanda.

L’estiu de 1996 va fer un salt més en la seva carrera, repetint altra vegada els passos de Romario i fitxant pel Barça, que va pagar 2.500 milions de pessetes, xifra que en aquella època el va convertir en el fitxatge més car de la història. Abans d’arribar al Camp Nou, Ronaldo era ja un jugador que prometia molt. Però va ser només posar-se la samarreta blaugrana que va passar de ser una de les grans promeses del futbol mundial a convertir-se en el millor futbolista del planeta. En el seu any com a blaugrana, Ronaldo va exhibir el seu millor nivell com a jugador de futbol. Amb 47 gols i tres títols sota el braç, el brasiler va tornar a fer les maletes l’estiu següent per fitxar per l’Inter després que Núñez no accedís a satisfer les demandes econòmiques dels seus àvids representants.

Ronaldo va tornar amb força després de les lesions guanyant el Mundial 2002.

La seva marxa a Itàlia la lamentem encara ara els culés, que somiem en què hauria estat del Barça si Ronaldo hagués seguit uns quants anys més. Al jugador brasiler, però, tampoc li va sortir massa bé la jugada. Després d’una bona primera temporada com a interista, va començar el seu calvari particular amb les lesions. Sens dubte, els successius problemes físics patits al llarg de la seva carrera van ser decisius perquè Ronaldo no mantingués posteriorment el nivell sublim de la seva explosió futbolística. A part de les lesions potser tampoc el va ajudar el fet de no aconseguir estabilitat en un mateix club. Després del seu pas fugaç per Barcelona, Ronaldo tampoc va arribar tenir continuitat a l’Inter. El 2002, un cop superada la lesió més greu (que el va mantenir inactiu durant més d’un any) va forçar la seva marxa de l’Inter per poder fitxar pel Real Madrid dels galàctics de Florentino. Va ser un gest força lleig el de Ronaldo, que va agrair tota la paciència que el conjunt italià havia tingut mentre estava lesionat demanant que el deixessin marxar a Madrid perquè “no era feliç”.

Al Real Madrid, Ronaldo va aconseguir guanyar la Lliga, títol que se li havia resistit al Barça i a l’Inter. El Bernabéu el va veure golejar durant unes quantes temporades, però també va contemplar el principi de la seva decadència futbolística. El 2007, després de barallar-se amb el llavors entrenador blanc, Fabio Capello, va abandonar Madrid per fitxar pel Milan. Amb els ‘rossoneros’ va prosseguir el seu declivi i va estar la majoria del temps lesionat. Finalment, el 2009 va retornar a Brasil, per seguir marcant gols fins al final amb el Corinthians malgrat el seu sobrepès.

Si tenim en compte la carrera de Ronaldo pels seus títols aconseguits a nivell de clubs, veiem que el seu palmarès no destaca excessivament. No ha guanyat mai la Champions League, per exemple. És amb la selecció on ha triomfat de forma més destacada. La victòria del Mundial de 1994 ja la va viure en directe, malgrat no jugar cap partit. El 1998, va estar a punt de guanyar altre cop el Mundial. Abans de la derrota en la final contra França, Ronaldo va patir unes misterioses convulsions que van mermar molt les seves capacitats per aquell partit. Tot i així, va ser nomenat el millor jugador del torneig. Quatre anys després, el Mundial de Corea i Japó va ser el Mundial de Ronaldo. Després de molt de temps lesionat va tornar amb força per aconseguir el cinquè títol mundial per Brasil, convertint-se a més en el màxim golejador del torneig, i reclamant altra vegada el tro com a millor jugador del planeta.

Ronaldo ho tenia tot per ser el nou rei del futbol. Ho va tenir a prop però no ho va aconseguir. Sigui com sigui, el nom de Ronaldo es recordarà per sempre en la història d’aquest esport. 515 partits i 352 gols. Davant d’això, res a dir…

Comentaris
  1. lkgol escrigué:

    El palmarès amb la selecció és espectacular (2 copes del món i 1 subcampionat). Per mi tenia un talent sobrenatural però poques ganes. Messi ha destapat un nou model de crack, compromès i “currante”.
    Molt em temo que si el Messi no arriba a guanyar cap mundial (subcampió com a mínim) quedarà com un crack de segon nivell.

  2. lkgol escrigué:

    un estrany fenomen demostra que els quatre grans brasilers del Barça contemporani (Ro-Ro-Ro-Ri) van marcar contra la Reial Societat a casa en la seva primera temporada. Excepte en el cas del Ronaldinho, en els altres tres ho van fer en les primeres jornades i van ser les seves primeres actuacions cèlebres. Romario (3), Ronaldo (2) i Rivaldo (2).

    Un dia podries parlar del no-sorteig del calendari de primera divisió. Saps que en l’era Rijkaard el barça va trencar la seva ratxa de victòries en la jornada 22, un 5 de febrer i que aquesta temporada el rècord el va fer també en la jornada 22, també contra l’atlètic de madrid i també un 5 de febrer? Massa casualitat, no?

  3. talkene escrigué:

    I que el Madrid sempre toca cap a la meitat final del calendari. L’anada sempre entre novembre i desembre. Està claríssim…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s