El rival és l’important

Posted: 14 Octubre 2010 in Barça, Futbol espanyol

Unai Emery, l'artífex del València des de la banqueta

En mig de ‘dues dilligences’, assamblees i la guerra d’acusacions entre l’actual directiva del Barça i l’anterior, dissabte es reprendrà la Lliga al Camp Nou amb el partit contra el València. Amb tant d’enrenou potser s’ha oblidat que és el líder qui visita l’estadi. És, doncs, un partit al que cal prestar la màxima atenció i el resultat del qual no decidirà el campionat però sí que apuntarà coses interessants de com es pot desenvolupar la temporada. De moment, l’actuació blaugrana a casa en el que va de Lliga convida a prendre’s molt seriosament el matx contra el conjunt entrenat per Unai Emery.

Té molt mèrit el que aquest tècnic està fent amb el València. Malgrat que ningú donava un duro per l’equip che, degut a la marxa de Villa i Silva, l’entrenador basc està aconseguint crear un equip sòlid que a més juga bon futbol. Un equip on cap jugador sobresurt clarament sobre els altres però que compta amb futbolistes de qualitat i treballadors, amb una bona mescla també de joventut i veterania. Una veterania que comença per la porteria, amb un César que una vegada consolidat sota els pals aporta seguretat tot i els seus 39 anys. A la línia defensiva, jugadors com Ricardo Costa, David Navarro o Maduro han aconseguit que, de moment, l’equip només hagi encaixat quatre gols. Als laterals, homes com Bruno, Miguel, Mathieu o el reconvertit extrem Jordi Alba aporten molta projecció ofensiva.

Al mig del camp trobem, d’una banda, jugadors emblemàtics del València triomfant de fa unes temporades. És el cas d’Albelda i Vicente. També Joaquín és ja tot un veterà que, un any més, intentarà tornar a ser el que meravellava al Betis amb les seves fintes i centrades precises. Els titulars acostumen a ser, però,  com a gent de toc l’argentí Banega o el portuguès Fernandes. I també tenen un paper rellevant dos dels fitxatges d’aquesta temporada, el turc Mehmet Topal i l’argentí Tino Costa, que a la Lliga de Campions ja va demostrar la perillositat del seu xut llunyà. És als extrems on hi ha el millor d’aquest València. Mata a l’esquerra i Pablo Hernández a la dreta són els jugadors més desequilibrants i creatius de l’equip.

A davant de tot els dos homes que han vingut a substituïr David Villa. En primer lloc, Soldado, que té ganes de demostrar que té lloc a la davantera d’un dels històrics de la Lliga espanyola. I per altra banda, Aduriz. El basc és un punta incansable i golejador que també vol que tothom sàpiga que Mestalla no serà massa per a ell. I finalment, el ‘Chori’ Domínguez. Aquell argentí que va arribar fugint del fred rus, després de ser una de les revelacions de la passada Lliga de Campions amb el Rubin Kazan. Si Emery sap treure profit d’aquest jugador, que fins al moment no ha explotat a Espanya, aconseguirà una arma que donarà moltes més opcions atacants al seu equip.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s