La vida en un club

Posted: 4 Octubre 2010 in Barça, Futbol clàssic, Futbol internacional, Llegendes

Ryan Giggs és admirat pel món del futbol.

En els temps actuals pels que passa el futbol, l’era més mediàtica de la seva història, és freqüent que els jugadors vagin d’aquí cap allà i no és estrany trobar futbolistes que amb vint-i-pocs anys ja s’han passejat per un grapat de lligues europees. Els espectadors necessiten novetats i sovint es cansen de veure les mateixes cares jornada rera jornada. Per no parlar dels agents dels jugadors, que propicien successius trapassos dels seus representats enlluernats per la comissió que s’emporten en cada transacció. Que li preguntin a Mino Raiola o a Dimitri Seluk, per posar dos exemples coneguts.

Per tot això, escassejen aquells futbolistes que han passat tota o quasi tota la seva carrera en un mateix equip, cosa que era molt més freqüent fa unes dècades. Jugadors que sortint del planter, o bé arribant de ben joves, han arrelat en un club, convertint-se en quasi mites per a l’afició, guanyant-se el respecte i l’admiració del món del futbol. A Can Barça n’hi havia hagut un grapat d’aquests futbolistes. Però ara ja fa temps que els més grans i els més veterans se’n van per la porta del darrera. Qui recorda l’últim blaugrana que es va retirar jugant al primer equip? Probablement va ser Luis Enrique, l’any 2004. No se li va fer cap homenatge perquè al Camp Nou fa molt temps que s’ha perdut la tradició d’acomiadar les seves estrelles amb la celebració d’un partit especial.

El cas és que sembla ser que amb alguns referents de l’actual plantilla podríem tornar a gaudir dels jugadors que lliguen tot el seu trajecte com a professionals a aquest club. Esperem que els quedin anys de corda, però tot sembla indicar que Puyol i Xavi no es mouran del Barça. Passaran així a ser el que se’n diu “llegendes vives” del barcelonisme, batent récords de títols guanyats i partits disputats. Podran intentar imitar a alguns jugadors que encara en actiu, són admirats per acumular temporades al més alt nivell en clubs de la màxima exigència.

Entre els grans clubs d’Europa, Ryan Giggs n’és un dels exemples més clars. El galès porta ja 21 temporades al Manchester United, amb més de 800 partits jugats i sent encara força habitual en les alineacions de Sir Alex Ferguson. Però Giggs no està sol en aquest sentit. Perquè el lateral Gary Neville suma 19 temporades i el centrecampista Paul Scholes n’acumula ja 17.

Itàlia també és un país de tradicions en aquest aspecte i el Milan és un autèntic viver de veterans consagrats. Abans, amb jugadors sortits del planter com Maldini o Costacurta. Ara, amb futbolistes que, majoritàriament, han recalat a l’equip italià procedents d’altres equips però que han convertit San Siro en casa seva: Ambrosini, Gattusso, Seedorf, Inzaghi,… El seu veí, l’Inter, compta amb l’argentí Javier Zanetti, que amb 16 temporades ha fet callar aquells que diuen que els estrangers no senten els colors. A la Juventus, Alessandro Del Piero, ha demostrat també el que és el compromís, fins i tot a Segona divisió, i ja porta prop de 300 gols en 18 campanyes. I a la capital, Francesco Totti segueix sent el pal de paller de la Roma, amb 19 temporades al seu historial.

Futbolistes tots ells que amb la seva permanència i compromís seran admirats per sempre pels aficionats i entraran a la història del futbol.

Comentaris
  1. lkgol escrigué:

    venga feu, un nou article!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s