Això ja és una altra cosa

Posted: 29 Setembre 2010 in Futbol espanyol

Soldado i Aduriz estan cobrint amb èxit la marxa de David Villa.

Disputades cinc jornades de la Lliga Espanyola un observa la classificació i veu com el líder és el València amb 13 punts, seguit del Villarreal i el Barça, ambdós amb 12 punts per trobar després el Real Madrid amb 11, l’Atlético amb 10, l’Espanyol amb 9, etc. És cert que només amb la disputa de les primeres cinc jornades no es poden treure massa conclusions però, pel que s’ha vist fins ara, hi ha l’esperança que el campionat de Lliga 2010/11 torni a guanyar en competitivitat i no s’assembli a l’edició de la temporada passada, en la que Barça i Madrid van pulveritzar tots els rècords i a hores d’ara, a la cinquena jornada, comptaven els seus partits per victòries.

Tampoc es pot dir que hi hagi cap equip revelació entre els que ocupen les primeres posicions, perquè són els previsibles, però tan sols l’aparença de que els dos grans no ho tindran tan fàcil com l’any passat ja és positiu. De moment, el Madrid de Mourinho ja ha cedit dos empats fora de casa mentre que els blaugranes van veure com l’Hèrcules els sorprenia al Camp Nou. Per a ser la millor Lliga del món, el campionat espanyol necessita que els equips del segon esglaó (València, Sevilla, Villarreal i Atlético de Madrid) millorin les seves actuacions de les últimes temporades i apretin els de dalt.

I de moment, sembla que la majoria ho està fent. Qui ho hauria dit que la marxa de Villa i Silva deixaria un València més competitiu que mai malgrat la profunda renovació de plantilla? I el Villarreal, després d’un curs molt irregular sembla que torna a dalt de tot amb un equip format per una bona combinació de jugadors consagrats i una clara aposta pel planter. I, definitivament, aquest pot ser l’any de l’Atlético de Madrid, que està conseguint la regularitat i solidesa defensiva que li ha mancat durant tantes temporades. Faltarà veure també si sota la direcció de Goyo Manzano el Sevilla es refà i recupera el nivell que el va portar a ser el tercer gran del futbol espanyol.

Pel que fa a la resta d’equips s’estan veient també coses molt interessants. Per exemple, l’Espanyol, que tot i no jugar massa bé està convertint l’estadi de Cornellà-El Prat en inexpugnable. O l’Hèrcules, que amb estrelles com Trezeguet o Drenthe presenta un projecte ambiciós en el seu retorn a primera. Per no parlar de l’Athletic de Bilbao, un clàssic que amb Caparrós ha readreçat el seu dubitatiu rumb de passades temporades apostant pel futbol més directe i lluitador. O un Málaga que amb el portugès Ferreira d’entrenador aposta per un joc sense complexes que fa que sigui alhora el conjunt més golejador i el més golejat del torneig (11 gols a favor i 11 en contra). S’haurà de veure si aquests símptomes de canvi es compleixen, però, de moment, la cosa pinta bé.

Comentaris
  1. oriol escrigué:

    que pot ser l’any de l’atlético de madrid? això sí que em sembla agosarat. per la resta, completament d’acord. a veure si aquest any hi ha una mica més de disputa!

  2. back from Reading escrigué:

    l’atleti aquest any tampoc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s